deslliurar de eximir de dispensar de deslligar de fer quiti, alliberar d'una obligació pecuniària, moral, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

exonerar v tr-eximir / exonerar v tr Alliberar algú d'una obligació, d'una càrrega, etc. CA: Eximit (o exonerat) de fer declaració. La suspensió del contracte els eximeix (o exonera) de totes les obligacions. [...]

que salir de casa, si em tires aquesta carta al correu m'estalvies d'haver de sortir de casa. 5 [eximir] excusar. Excusadme de hacerlo, excuseu-me de fer-ho. 6 refusar, defugir. Excusar responsabilidades, refusar responsabilitats. v pron 7 excusar-se. No te preocupes que, si me acusan, ya sabré [...]

v tr 1 [renunciar a castigar] perdonar. 2 fig perdonar, estalviar. La muerte no perdona a nadie, la mort no perdona ningú. 3 [no guardar resentimiento] perdonar. Perdonar una ofensa, perdonar una ofensa. 4 [eximir de una obligación] perdonar, condonar. Los cien euros que me debes te los perdono [...]

1 soltar els lligams desfer desamarrar desnuar, deslligar un nus. desentortolligar desencordar desencordillar destravar desfermar 2 Fig. Deslligar d'una prometença, d'un deure, etc. eximir exemptar dispensar exonerar alliberar desobligar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

excloure. salvar, deixar de banda. eximir(d'una càrrega o obligació) treure'n. D'aquell club, si en treus el secretari i el porter, tots són uns arribistes. perdonar. La mort no perdona ningú. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. excarcerar, treure algú de la presó. desempresonaro desencarcerar, íd. desencadenar, alliberar de les cadenes amb què hom està encadenat. deixar anar. El van empresonar, però ja l'han deixat anar. rompre el jou(d'algú) rompre les cadenes(d'algú) exemptaro eximir, alliberar algú d'una obligació, càrrega [...]